El batec d'ales més sorollós del bosc

És el més gros i forestal dels coloms europeus. D’aspecte feixuc i bategar d’ales sorollós, quan arrenca el vol fa un estrèpit que el delata fàcilment. Si el veieu volar, a més, el reconeixereu fàcilment per unes franges alars blanques molt conspícues.

Nidifica i s’amaga al bosc però s’alimenta sobretot en espais oberts, camps i pastures. Fora de l’època de cria, sol ser bastant gregari. És parcialment migrador: les poblacions del nord d’Europa baixen cap a casa nostra i més al sud a passar l’hivern. La migració del tudons és un fenomen absolutament espectacular atès que poden reunir-se en estols de centenars de milers i van a creuar les serralades per colls molt concrets.

Aquests darrers anys els tudons han anat colonitzant cada cop més els espais arbrats de pobles i ciutats, sembla talment que de mica en mica va descobrint el mateix camí que ja fa molts anys va fer el colom roquer (versió salvatge del colom domèstic) i més recentment les tórtores turques. A la ciutat hi troben també diverses fonts d’aliment i eviten caçadors i predadors.

El cant del tudó es compon bàsicament de cinc notes molt guturals que va repetint constantment. Tradicionalment també se li ha posat lletra.