La banda sonora del crepuscle

És un dels ocells forestals més àmpliament distribuït del país. El mascle adult destaca amb el seu plomatge negre lluent i el bec i la vora de l’ull de color groc viu. La femella i els joves tenen uns tons bruns més discrets.

Viu en tota mena de boscos i arbredes. Des de les forests més feréstegues fins als parcs i jardins més urbans. Té un règim alimentari molt omnívor: menja cucs, insectes, cargols, fruits i altres aliments d’origen vegetal. Cerca el menjar habitualment a terra, furgant entre la fullaraca; moltes vegades, d’una manera tan sorollosa que ens pot fer pensar en la fressa d’una animal força més gros. Té, com altres túrdids, l’habilitat d’escapçar la closca dels cargols contra les pedres per menjar-se l’animal.

Té un cant tranquil però vigorós, melòdic i aflautat. És un dels primers solistes de l’albada. D’altra banda la seva veu i els crits d’alarma també són molt característics i, com si l’arribada de la nit li produís una forta excitació, els emet amb molta insistència durant els últims moments del dia.