Tallarol de casquet

Sylvia atricapilla

Li agrada la frescor, la fruita i la diversitat

És el més forestal i probablement un dels tallarols més coneguts; un grup d’ocells més aviat discrets i amants, en general, de la vegetació més embrollada i arbustiva.
Mascle i femella es distingeixen pel color del “casquet” que dóna nom a l’espècie.
Negre, el d’ell; ocre-rogenc, el d’ella.

Els tallarols són insectívors, per bé que durant la tardor s’atipen de tota mena de baies. De fet, el tallarol junt amb altres espècies d’hàbits similars són en bona mesura els responsables de la disseminació i l’èxit germinador de les llavors de molts arbustos. Entre els arbustos i els ocells s’estableix una mena de simbiosi: l’arbust cedeix part de la polpa nutritiva a canvi que l’ocell transporti i predigereixi les llavors.
Si els fruits de molts arbustos forestals tenen colors vistosos o contrastats no és per altra cosa que per atraure l’atenció dels ocells.

El cant del tallarol de casquet, a diferència del d’altres tallarols, és especialment melodiós i aflautat. D’altra banda, la seva veu -txac, txac, txac- també és força reconeixible.

tallarol_de_casquet
Cant
Cant
Veu
Veu
3 Segons
Breu (Tall de 3 segons)

Més informació

Sons: Eloïsa Matheu | Il·lustració: Alfons Raspall