Mallerenga Carbonera

Parus major 

A l’hivern va en colla; a la primavera i l’estiu defensa el seu niu

Un dels ocells que llueix colors més contrastats: groc, negre i blanc. La “corbata negra” que els divideix el pit groc de dalt a baix és un tret distintiu. És més ampla en els mascles i més estreta en les femelles.

Les mallerengues són ocells totalment lligats a les arbredes, des dels boscos més espessos fins als parcs i jardins més oberts. Tenen unes adaptacions específiques que els permeten aprofitar al màxim les possibilitats que ofereixen les capçades. La més visible és la capacitat per penjar-se de cap per avall, amb una gran flexibilitat, de tal manera que poden abastar l’aliment que penja de les branques més fines.

Durant l’època de reproducció són territorials, com la majoria dels ocells. En canvi, quan arriba la tardor tendeixen a agrupar-se amb altres individus i, fins i tot, a ajuntar-se amb individus d’altres espècies properes (altres mallerengues, reietons…)

El seu cant justifica el nom. Tot i que té força variacions, el més habitual són combinacions de dues o tres notes molt agudes, repetides mecànicament. Talment com si repiquéssim amb un mall contra una enclusa. Mallerenga – o herrerillo en castellà- és, doncs, una denominació molt descriptiva.

D’altra banda, és un cant que ha estat molt versionat popularment: “tot per mi, tot per mi”;“tot-ho tinc, tot-ho tinc”, o “pitja Pere, pitja Pere”.

mallerenga
Veu i Cant
Veu i Cant
3 Segons
Breu (Tall de 3 segons) 

Més informació

Sons: Eloïsa Matheu | Il·lustració: Alfons Raspall