PARC DE LA FONT DELS OMS

RIERA I RIBERA  |  ALZINAR

Heura
Hedera helix


La liana més popular

Si fessin una enquesta demanant el nom d’una planta enfiladissa, amb tota seguretat el mes repetit seria el de l’heura. La seva gran presència tant en boscos com en jardins, li ha valgut aquest reconeixement.

Estretament associada als boscos ombrívols i no gaire freds, l’heura forma part de la fisonomia dels alzinars i els dona un cert caràcter “selvàtic”.

L’heura té propietats medicinals i al llarg de la història se li han atribuït fins i tot alguns poders màgics. Però el cert és, també, que es una planta perillosa per la toxicitat de les seves baies. L’heurina, el verí propi de l’heura, es tant potent que pot matar amb la ingesta d’unes poques baies.

Sorprenentment, però, aquestes mateixes baies fan les delícies d’alguns ocells, els tallarols de casquet i les merles en particular, que se’n afarten. Mai no ens hem de refiar que allò que sigui bo per a un animal ho pugui ser també per nosaltres. El truc del canari que feien servir els primers miners per detectar quan l’aire estava contaminat, amb el menjar no funciona!.

+ informació a:
Web de la Flora Catalana  http://floracatalana.cat/flora/vasculars/taxons/VTax1495

Textos: Joan Manel Riera | Dibuixos, disseny i programació: Alfons Raspall. Desembre de 2020