El pregoner de la primavera mes incipient

Humil, freqüent, desconegut i prudent. S’ajoca quan passa la rierada i reprén la dignitat quan aquella ja és història.

De la família dels salzes, precursors de l’aspirina, per la seva composició.

Arbre de ribera propi dels torrents muntanyencs, a sota del vern. Molt més resilient que aquest quan l’aigua escasseja. Creix depressa, però l’arrel superficial i la fusta feble faciliten la seva arrencada quan la rierada és intensa.

Arbres mascles i femelles separats. Les inflorescències masculines, primerenques a finals d’hivern, encara sense fulles, pinten de groc les capçades grisenques. I representen la primera menja de l’any per a les abelles.